Tema 1

From Francescroma

Tema 1 – Els grans temes de la ciència política


1 – Què és la política?

Procés pel qual les comunitats persegueixen objectius col•lectius i aborden els seus conflictes en el marc d’una estructura de regles, procediments i institucions, amb l’objectiu d’assolir solucions i adoptar decisions aplicables per l’autoritat estatal.

Objectius bàsics: seguretat física i benestar material. Abordar el conflicte no vol dir solucionar-lo


2 – Democràcia i dictadura

Existeixen dos grans règims polítics: la dictadura i la democràcia

Dictadura

L’estat se situa per sobre dels individus i reprimeix les resistències de la societat. Ha tingut formes diverses: monarquia tradicional, dictadura d’un sol partit, governs militars, teocràcia (dictadura dirigida per autoritats religioses).

Democràcia

S’estudia als temes 8-9-10

Entre dictadura i democràcia es troben tot un seguit de règims híbrids o mixtos. Es diferències segons com fan front als conflictes: per a la democràcia els objectius col•lectius els fixa la comunitat tenint en compte la lliure expressió pública i la lliure actuació dels partits polítics i grups d’interès. En canvi, en les dictadures són els dictadors qui defineixen els objectius i no hi ha mecanismes que obliguin a tenir en compte l’opinió pública o els grups de l’oposició.

Els dictadors no són permeables a les demandes dels ciutadans ni responsables davant d’ells.

Mentre les democràcies afronten els conflictes de manera directa i accepten rendir comptes a la ciutadania, les dictadures ho fan de manera encoberta i priven a la població d’informació fiable i no li rendeixen comptes.

Ambdues fan servir la negociació i la coerció en els processos polítics, però la democràcia tendeix més a fer servir la primera i les dictadures, la segona.

Quant als mecanismes polítics, la dictadura no acostuma a utilitzar mecanismes que passin pels partits polítics o els grups d’interessos (organitzacions intermèdies). En les dictadures, quan hi ha partits o grups d’interès, tendeixen a ser instruments de dominació del poble. En canvi, en la democràcia, faciliten la participació política. Pel que fa a cultura política, les dictadures no fan eleccions competitives i rarament donen informació sobre l’opinió pública.



3 – Les fonts del conflicte polític

Hi ha 5 fonts potencials de conflicte polític: el poder, els recursos, les característiques sociodemogràfiques i culturals, les idees i els valors.

El poder

Hi ha dues maneres d’exercir el poder (tema 5): la influència i la dominació. Les democràcies utilitzen més la influència mentre que les dictadures aposten per la dominació. Però en tots dos règims es poden trobar moments i mostres d’ambdues maners d’exercir el poder.

Els recursos

La dictadura tendeix a reduir les llibertats de les empreses privades.

Les característiques sociodemogràfiques, ètniques i culturals

Influeixen en el comportament polític quan es transformen en identitats.

A diferència de les dictadures, les democràcies aborden aquestes conflictes mitjançant les regles bàsiques del procés democràtic (eleccions, negociació política i el dret a organitzar grups d’interès).

• Classe: posició econòmica d’un individu o grup en la societat: enfocament subjectiu/enfocament objectiu. Es diu que la democràcia apareix quan la classe mitjana és important.

• Ètnia: cal no confondreu amb raça. Es tracta d’una forma d’identitat socialment construïda.

• Religió • Sexe (orgànic: mascle o femella) i gènere (diferències culturals entre homes i dones i les pautes culturals associades a cadascun d’aquests).

• Edat: la identitat generacional és subjectiva, depèn del que s’hagi viscut al llarg de la vida. Hi ha qui diu que la gent que té la mateixa edat té tendències semblants perquè ha viscut les mateixes situacions socials i polítiques.

o Distingir entre fractures socials creuades i fractures socials polaritzades (pàg. 13-14)


Les idees

Una ideologia és un conjunt coherent d’idees i orientacions que defineixen com ha de ser la relació entre l’estat i la societat, a més d’establir els objectius principals que la comunitat ha de perseguir mitjançant l’acció política.

• Ideologia democraticoliberal: posa l’accent en la llibertat de l’individu, per això es limiten els poders de l’estat. És el cas dels Estat Units

• Ideologia socialdemòcrata: posa èmfasi en el benestar col•lectiu de la societat en conjunt. Vol assegurar un nivell mínim de benestar econòmic a tots els membres de la societat. Per fer-ho, augmenta els poders de l’estat i limita la llibertat de les empreses privades (proporcionant a la població prestacions com educació, sanitat, assegurança de desocupació...). És el cas dels països de l’Europa Occidental.

• Socialisme: l’economia de lliure empresa és dolenta per al bé comú. El poble ha de controlar les empreses. Per a Marx no calia estat, per als comunistes soviètics el partit monopolitzava l’estat i representava el poble.

• Feixisme: es caracteritza per un nacionalisme agressiu, enquadrament de la societat mitjançant organitzacions jeràrquiques i disiciplinades i la presència d’un estat fortament militaritzat. En alguns casos, apareix el racisme.

• Feminisme: “el que és personal, és polític”. Es denuncia la invisibilitat de la dona en la política. L’estat no és neutral sinó que les lleis tenen impactes diferents sobre homes i dones.


Cal distingir l’espectre esquerra-dreta (pàg. 16).

Els valors

Són idees, principis o qualitats d’ordre moral que les persones mantenen i als quals ajusten els seus comportaments: llibertat, justícia, igualtat, ordre, comunitat...

Alguns valors serveixen per invocar la democràcia i altres la dictadura. La democràcia s’associa a la llibertat i la dictadura, a l’ordre.

Moltes vegades els valors es relacionen amb la religió.























.

Personal tools