http://72.14.177.54/francescroma/Special:Contributions/Froma From Francescroma en MediaWiki 1.15.1 Mon, 28 Sep 2026 15:53:39 GMT http://72.14.177.54/francescroma/Nacionalisme_i_esport <p>Froma:&#32;Created page with ' Fonts: http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Civisme/01serramoret2009/premi_serra_moret.pdf'</p> <hr /> <div><br /> <br /> Fonts: <br /> http://www20.gencat.cat/docs/bsf/01Departament/08Publicacions/Ambits%20tematics/Civisme/01serramoret2009/premi_serra_moret.pdf</div> Thu, 25 Oct 2012 08:05:53 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Nacionalisme_i_esport http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;/* Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas */</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducci%C3%B3_a_la_ci%C3%A8ncia_pol%C3%ADtica]] - UNED''' <br /> <br /> <br /> '''[[Sociologia de la diversitat]] - UNED'''<br /> <br /> <br /> '''[[Nacionalisme i esport]] - UVic'''<br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pàgina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Thu, 25 Oct 2012 08:03:52 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''Raons que justifiquen la diversitat en sociologia'''<br /> <br /> La sociologia de la diversitat entén la diversitat com un imperatiu polític i sociològic sense cap anhel de totalització. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat uneix dos vessants que no es comunicaven entre elles en el si de la sociologia: el sociològic i el polític.<br /> <br /> Existeixen dos tipus de conductes diverses: les malsanes i les saludables. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat opta per l'estudi de la correcció de les conductes malsanes.<br /> <br /> S'opta per la diversitat saludable. Per aquelles conductes que a més de no perjudicar, beneficien a la societat, en termes de principis democràtics i d'exemplaritat ètica. <br /> <br /> Les primeres teories sociològiques de la desviació biologitzaven les conductes desviades. Amb el pas del temps es va considerar que el subjecte desviat era un individu socialitzat i, amb la Nova Criminologia, l'origen de la desviació es troba en la pròpia socialització. La desviació esdevé així una forma de resistència política contra la iniquitat. La desviació és una conducta política pròpia d'un ciutadà políticament conscienciat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la desviació es transforma en una conducta saludable. <br /> <br /> Les conductes que no facin mal ni perjudici a ningú, que abans eren etiquetades com a desviades, passen a ser conductes diverses i saludables.<br /> <br /> <br /> <br /> '''Sociologia de la diversitat'''<br /> <br /> La sociologia espanyola no va dedicar tant interès a la desviació. Per tant, no es pot parlar de la seva mort. En tot cas, el seu decès es deu al pla Bolonya. <br /> <br /> En sociologia les conductes desviades havien substituït les anomenades conductes perverses (per influència de la psiquiatria). I anteriorment la perversitat havia substituït la malignitat (pecat). <br /> <br /> Parlar d'un acte pervers és fer referència a actes no naturals, però segregat de la conducta que marquen els codis socials. En aquest sentit, la perversió és una emancipació de la natura. <br /> <br /> Existeix una sociologia de la diversitat com a sociologia de<br /> <br /> * les absències<br /> * les emergències<br /> <br /> Per poder parlar del sorgiment d'alguna cosa, de Sousa proposa cinc criteris: <br /> <br /> * Experiències de coneixements<br /> * Experiències de desenvolupament, treball i producció<br /> * Experiències de reconeixement<br /> * Experiències de democràcia<br /> * Experiències de comunicació i informació<br /> <br /> Aquests cinc criteris es compleixen per a la sociologia de la diversitat. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Sun, 11 Dec 2011 14:48:52 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa http://72.14.177.54/francescroma/Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''Raons que justifiquen la diversitat en sociologia'''<br /> <br /> La sociologia de la diversitat entén la diversitat com un imperatiu polític i sociològic sense cap anhel de totalització. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat uneix dos vessants que no es comunicaven entre elles en el si de la sociologia: el sociològic i el polític.<br /> <br /> Existeixen dos tipus de conductes diverses: les malsanes i les saludables. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat opta per l'estudi de la correcció de les conductes malsanes.<br /> <br /> S'opta per la diversitat saludable. Per aquelles conductes que a més de no perjudicar, beneficien a la societat, en termes de principis democràtics i d'exemplaritat ètica. <br /> <br /> Les primeres teories sociològiques de la desviació biologitzaven les conductes desviades. Amb el pas del temps es va considerar que el subjecte desviat era un individu socialitzat i, amb la Nova Criminologia, l'origen de la desviació es troba en la pròpia socialització. La desviació esdevé així una forma de resistència política contra la iniquitat. La desviació és una conducta política pròpia d'un ciutadà políticament conscienciat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la desviació es transforma en una conducta saludable. <br /> <br /> Les conductes que no facin mal ni perjudici a ningú, que abans eren etiquetades com a desviades, passen a ser conductes diverses i saludables.<br /> <br /> <br /> <br /> '''Sociologia de la diversitat'''<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Sun, 11 Dec 2011 14:42:37 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa http://72.14.177.54/francescroma/Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>La sociologia de la diversitat entén la diversitat com un imperatiu polític i sociològic sense cap anhel de totalització. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat uneix dos vessants que no es comunicaven entre elles en el si de la sociologia: el sociològic i el polític.<br /> <br /> Existeixen dos tipus de conductes diverses: les malsanes i les saludables. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat opta per l'estudi de la correcció de les conductes malsanes.<br /> <br /> S'opta per la diversitat saludable. Per aquelles conductes que a més de no perjudicar, beneficien a la societat, en termes de principis democràtics i d'exemplaritat ètica. <br /> <br /> Les primeres teories sociològiques de la desviació biologitzaven les conductes desviades. Amb el pas del temps es va considerar que el subjecte desviat era un individu socialitzat i, amb la Nova Criminologia, l'origen de la desviació es troba en la pròpia socialització. La desviació esdevé així una forma de resistència política contra la iniquitat. La desviació és una conducta política pròpia d'un ciutadà políticament conscienciat. <br /> <br /> <br /> .</div> Sun, 11 Dec 2011 14:40:03 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa http://72.14.177.54/francescroma/Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>La sociologia de la diversitat entén la diversitat com un imperatiu polític i sociològic sense cap anhel de totalització. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat uneix dos vessants que no es comunicaven entre elles en el si de la sociologia: el sociològic i el polític.<br /> <br /> Existeixen dos tipus de conductes diverses: les malsanes i les saludables. <br /> <br /> La sociologia de la diversitat opta per l'estudi de la correcció de les conductes malsanes<br /> <br /> <br /> .</div> Sun, 11 Dec 2011 14:33:01 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Razones_que_justifican_la_diversidad_en_sociolog%C3%ADa http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.<br /> <br /> Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.<br /> <br /> <br /> Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent). <br /> <br /> Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació: <br /> <br /> * Adaptació per conformitat<br /> * Adaptació per innovació<br /> * Adaptació ritual<br /> * Adaptació per retirada<br /> * Adaptació per rebelió<br /> <br /> (Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)<br /> <br /> Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana. <br /> <br /> El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat. <br /> <br /> Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la '''''Nova Criminologia''''':<br /> <br /> * ''La Nueva Criminología'' de Taylor, Walton i Young<br /> <br /> La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.<br /> <br /> Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar. <br /> <br /> Sumner també parla de la mort de la sociologia de la desviació tenint en compte les obres<br /> <br /> * ''Criminología crítica'' de Taylor, Walton i Young (edt.)<br /> * ''Resistance throught Rituals'' de Hall i Jefferson<br /> <br /> <br /> La primera prescindeix de la desviació com a element d'anàlisi.<br /> <br /> No tracten els individus desviats: veuen que existirà una nova societat que ens alliberarà de la desviació criminal (són neomarxistes). <br /> <br /> Més que de desviació parlen d'excessos.<br /> <br /> El problema que plantegen és el de la regulació (com es creen noves regles?). <br /> <br /> La resposta és que les regles es creen en un procés materialista i històric. <br /> <br /> <br /> La segona obra confirma l'abandonament del concepte de desviació i de persona desviada, però parteix de punts de vista teòrics diferents. <br /> <br /> Per a ells, les subcultures en general es poden interpretar com a resolucions de problemes imaginaris que són fruits derivats de les relacions socials contradictòries. <br /> <br /> La desviació, en la teoria i en la pràctica, s'ha d'entendre com una ideologia o una pràctica ideològica.<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> En resum: la sociologia de la desviació va ser una errada teòrica. Caldria haver parlat més d'una sociologia de la censura. <br /> <br /> Tot això fa que Sumner aposti per canviar el significat del terme ''desviació'' i tots els que en deriven. <br /> <br /> Si el segle XIX va suposar l'assentament del capitalisme i del control social, la ''nova criminologia'' es va lligar al desprendiment del control, de la regulació i del capitalisme. El seu paradigma va ser l'emancipació. <br /> <br /> <br /> <br /> [[De la desviació i de la diversitat]]<br /> <br /> <br /> <br /> -</div> Mon, 14 Nov 2011 14:09:01 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.<br /> <br /> Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.<br /> <br /> <br /> Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent). <br /> <br /> Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació: <br /> <br /> * Adaptació per conformitat<br /> * Adaptació per innovació<br /> * Adaptació ritual<br /> * Adaptació per retirada<br /> * Adaptació per rebelió<br /> <br /> (Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)<br /> <br /> Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana. <br /> <br /> El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat. <br /> <br /> Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la '''''Nova Criminologia''''':<br /> <br /> * ''La Nueva Criminología'' de Taylor, Walton i Young<br /> <br /> La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.<br /> <br /> Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar. <br /> <br /> Sumner també parla de la mort de la sociologia de la desviació tenint en compte les obres<br /> <br /> * ''Criminología crítica'' de Taylor, Walton i Young (edt.)<br /> * ''Resistance throught Rituals'' de Hall i Jefferson<br /> <br /> <br /> La primera prescindeix de la desviació com a element d'anàlisi.<br /> <br /> No tracten els individus desviats: veuen que existirà una nova societat que ens alliberarà de la desviació criminal (són neomarxistes). <br /> <br /> Més que de desviació parlen d'excessos.<br /> <br /> El problema que plantegen és el de la regulació (com es creen noves regles?). <br /> <br /> La resposta és que les regles es creen en un procés materialista i històric. <br /> <br /> <br /> La segona obra confirma l'abandonament del concepte de desviació i de persona desviada, però parteix de punts de vista teòrics diferents. <br /> <br /> Per a ells, les subcultures en general es poden interpretar com a resolucions de problemes imaginaris que són fruits derivats de les relacions socials contradictòries. <br /> <br /> La desviació, en la teoria i en la pràctica, s'ha d'entendre com una ideologia o una pràctica ideològica.<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> En resum: la sociologia de la desviació va ser una errada teòrica. Caldria haver parlat més d'una sociologia de la censura. <br /> <br /> Tot això fa que Sumner aposti per canviar el significat del terme ''desviació'' i tots els que en deriven. <br /> <br /> Si el segle XIX va suposar l'assentament del capitalisme i del control social, la ''nova criminologia'' es va lligar al desprendiment del control, de la regulació i del capitalisme. El seu paradigma va ser l'emancipació. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> -</div> Mon, 14 Nov 2011 14:08:08 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.<br /> <br /> Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.<br /> <br /> <br /> Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent). <br /> <br /> Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació: <br /> <br /> * Adaptació per conformitat<br /> * Adaptació per innovació<br /> * Adaptació ritual<br /> * Adaptació per retirada<br /> * Adaptació per rebelió<br /> <br /> (Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)<br /> <br /> Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana. <br /> <br /> El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat. <br /> <br /> Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la '''''Nova Criminologia''''':<br /> <br /> * ''La Nueva Criminología'' de Taylor, Walton i Young<br /> <br /> La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.<br /> <br /> Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar. <br /> <br /> Sumner també parla de la mort de la sociologia de la desviació tenint en compte les obres<br /> <br /> * ''Criminología crítica'' de Taylor, Walton i Young (edt.)<br /> * ''Resistance throught Rituals'' de Hall i Jefferson<br /> <br /> <br /> La primera prescindeix de la desviació com a element d'anàlisi.<br /> <br /> No tracten els individus desviats: veuen que existirà una nova societat que ens alliberarà de la desviació criminal (són neomarxistes). <br /> <br /> Més que de desviació parlen d'excessos.<br /> <br /> El problema que plantegen és el de la regulació (com es creen noves regles?). <br /> <br /> La resposta és que les regles es creen en un procés materialista i històric. <br /> <br /> <br /> La segona obra confirma l'abandonament del concepte de desviació i de persona desviada, però parteix de punts de vista teòrics diferents. <br /> <br /> Per a ells, les subcultures en general es poden interpretar com a resolucions de problemes imaginaris que són fruits derivats de les relacions socials contradictòries. <br /> <br /> La desviació, en la teoria i en la pràctica, s'ha d'entendre com una ideologia o una pràctica ideològica.<br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> En resum: la sociologia de la desviació va ser una errada teòrica. Caldria haver parlat més d'una sociologia de la censura. <br /> <br /> Tot això fa que Sumner aposti per canviar el significat del terme ''desviació'' i tots els que en deriven. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> -</div> Mon, 14 Nov 2011 14:05:59 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.<br /> <br /> Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.<br /> <br /> <br /> Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent). <br /> <br /> Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació: <br /> <br /> * Adaptació per conformitat<br /> * Adaptació per innovació<br /> * Adaptació ritual<br /> * Adaptació per retirada<br /> * Adaptació per rebelió<br /> <br /> (Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)<br /> <br /> Garfinkel i l'etnometodologia consideren que l'objectiu de la ciència és estudiar els mètodes que fa servir la gent per donar sentit i construir la realitat. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociologia es converteix en una construcció de la vida quotidiana. <br /> <br /> El problema és que l'etnometodologia no estudia el poder que hi ha al darrere de la construcció de la realitat. <br /> <br /> Una altra mirada de la desviació és la que ofereix la '''''Nova Criminologia''''':<br /> <br /> ''La Nueva Criminología'' de Taylor, Walton i Young<br /> <br /> La Nova Criminologia pretén estudiar alhora l'estructura, el procés i la cultura com a parts d'una dialèctica contínua.<br /> <br /> Segons la seva visió, la desviació és normal, perquè les persones s'esforcen conscientment per afirmar la diversitat humana. Ara el que cal és crear una societat en la que la realitat de la diversitat humana no estigui sotmesa al poder de criminalitzar. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> -</div> Mon, 14 Nov 2011 13:55:50 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.<br /> <br /> Si la conducta desviada és una qüestió ideològica, no té sentit parlar de desviació.<br /> <br /> <br /> Lemert, des de la teoria de l'etiquetatge, parla de la desviació primàrioa (transitòria) i la desviació secundària (permanent). <br /> <br /> Merton parla de les cinc possibles formes d'adaptació: <br /> <br /> * Adaptació per conformitat<br /> * Adaptació per innovació<br /> * Adaptació ritual<br /> * Adaptació per retirada<br /> * Adaptació per rebelió<br /> <br /> (Segons Nieto, només es pot parlar d'adaptació social en els casos de l'adaptació del conformista i l'adaptació del ritualista.)</div> Mon, 14 Nov 2011 13:48:42 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''El Finiquito de la Desviación y de la conducta desviada'''<br /> <br /> <br /> La defunció del concepte de desviació el situa Sumner al Regne Unit al 1975.</div> Mon, 14 Nov 2011 13:43:07 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:El_finiquito_de_la_desviaci%C3%B3n_y_de_la_conducta_desviada http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> Les conductes que es qualifiquen de desviades no tenen res en comú (per exemple, la violació i l'homosexualitat formaven part de conductes sexuals desviades). <br /> <br /> A més a més, aquestes conductes desviades varen ser vistes com a figures de llibertat. <br /> <br /> El que tenen en comú les conductes desviades és que suposen un ''estigma'' (Goffman). <br /> <br /> Un cop estigmatitzat, el subjecte no necessita res més per perpetuar l'estigma; fins i tot, un cop arruïnada la seva identitat la normalització del subjecte estigmatitzat esdeve impossible. <br /> <br /> Preves considera que la permanència enquistada de l'estigma no es pot aplicar a tot tipus d'estigmatització, com passa en el cas dels intersexes. <br /> <br /> Plummer parla d'un itinerari d'adaptació a l'estigma amb 4 etapes (estratègies): negació, tractament, neutralització i adaptació. <br /> <br /> <br /> La desviació recull tot un seguit de pràctiques i conductes que se separen de la norma social. <br /> <br /> Gagnon i Simon parlen de tres categories de desviació sexual: normal, patològica i innominada. <br /> <br /> De fet, l'estudi de la desviació (els manuals de sociologia de la desviació) han sobredimensionat unes formes de desviació i menystingut o omès unes altres (per exemple, el carterista i la delinqüència econòmica de gamma alta). <br /> <br /> * Les conductes individuals són més presents que les protagonitzades per grups organitzats. <br /> <br /> <br /> '''L'Escola de Chicago'''<br /> <br /> George H. Mead trenca amb el positivisme imperant i l'ús d'estadístiques. <br /> <br /> Els subjectes construeixen realitat mitjançant la seva ''mind'' (esperit). <br /> <br /> Amb l'escola de Chicago la desorganització social perd pes a favor de la diferenciació social. Chicago rep molts immigrants i aquest context els fa adonar que la conducta diferent no és una conducta necessariament desviada (és una manifestació d'unes pautes culturals que són diverses). <br /> <br /> Acceptar el valor universal de la norma no té cap sentit. <br /> <br /> Sutherland - concepte d'associació diferenciada (p. 59-60). <br /> <br /> * Les conductes delictives no estan determinades ni per la biologia ni per les característiques psicològiques derivades de la biologia. <br /> * Els delictes i la desviació s'aprenen<br /> * L'aprenentatge no es produeix en subjectes aïllats<br /> * L'aprenentatge apareix en la interacció del subjecte amb altres subjectes<br /> * El delicte s'aprèn en el grup més proper al subjecte<br /> * S'aprèn aquesta conducta a causa d'uns motius, impulsos, racionalitzacions, actituds i tècniques. <br /> * Una persona es fa delinqüent si interpreta que això lidóna algun benefici si viola la llei<br /> <br /> Aquest concepte es relaciona amb el principi de Thomas: si els subjectes defineixen la situació com a real, aquesta és real en les seves conseqüències. <br /> <br /> El plantejament de Thomas s'oposa a l'evolucionisme unilineal de Tylor i Morgan: <br /> <br /> * Tylor: totes les religions segueixen una mateixa evolució.<br /> * Morgan: salvatgisme, barbàrie i civilització<br /> <br /> Thomas tampoc no accepta el determinisme geogràfic (que marca les etapes evolutives).<br /> <br /> En rebutjar aquestes idees, Thomas s'acosta al particularisme històric de Boas (antropòleg).<br /> <br /> [[El finiquito de la desviación y de la conducta desviada]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 17:31:28 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> Les conductes que es qualifiquen de desviades no tenen res en comú (per exemple, la violació i l'homosexualitat formaven part de conductes sexuals desviades). <br /> <br /> A més a més, aquestes conductes desviades varen ser vistes com a figures de llibertat. <br /> <br /> El que tenen en comú les conductes desviades és que suposen un ''estigma'' (Goffman). <br /> <br /> Un cop estigmatitzat, el subjecte no necessita res més per perpetuar l'estigma; fins i tot, un cop arruïnada la seva identitat la normalització del subjecte estigmatitzat esdeve impossible. <br /> <br /> Preves considera que la permanència enquistada de l'estigma no es pot aplicar a tot tipus d'estigmatització, com passa en el cas dels intersexes. <br /> <br /> Plummer parla d'un itinerari d'adaptació a l'estigma amb 4 etapes (estratègies): negació, tractament, neutralització i adaptació. <br /> <br /> <br /> La desviació recull tot un seguit de pràctiques i conductes que se separen de la norma social. <br /> <br /> Gagnon i Simon parlen de tres categories de desviació sexual: normal, patològica i innominada. <br /> <br /> De fet, l'estudi de la desviació (els manuals de sociologia de la desviació) han sobredimensionat unes formes de desviació i menystingut o omès unes altres (per exemple, el carterista i la delinqüència econòmica de gamma alta). <br /> <br /> * Les conductes individuals són més presents que les protagonitzades per grups organitzats. <br /> <br /> <br /> '''L'Escola de Chicago'''<br /> <br /> George H. Mead trenca amb el positivisme imperant i l'ús d'estadístiques. <br /> <br /> Els subjectes construeixen realitat mitjançant la seva ''mind'' (esperit). <br /> <br /> Amb l'escola de Chicago la desorganització social perd pes a favor de la diferenciació social. Chicago rep molts immigrants i aquest context els fa adonar que la conducta diferent no és una conducta necessariament desviada (és una manifestació d'unes pautes culturals que són diverses). <br /> <br /> Acceptar el valor universal de la norma no té cap sentit. <br /> <br /> Sutherland - concepte d'associació diferenciada (p. 59-60). <br /> <br /> * Les conductes delictives no estan determinades ni per la biologia ni per les característiques psicològiques derivades de la biologia. <br /> * Els delictes i la desviació s'aprenen<br /> * L'aprenentatge no es produeix en subjectes aïllats<br /> * L'aprenentatge apareix en la interacció del subjecte amb altres subjectes<br /> * El delicte s'aprèn en el grup més proper al subjecte<br /> * S'aprèn aquesta conducta a causa d'uns motius, impulsos, racionalitzacions, actituds i tècniques. <br /> * Una persona es fa delinqüent si interpreta que això lidóna algun benefici si viola la llei<br /> <br /> Aquest concepte es relaciona amb el principi de Thomas: si els subjectes defineixen la situació com a real, aquesta és real en les seves conseqüències. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 17:27:39 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> Les conductes que es qualifiquen de desviades no tenen res en comú (per exemple, la violació i l'homosexualitat formaven part de conductes sexuals desviades). <br /> <br /> A més a més, aquestes conductes desviades varen ser vistes com a figures de llibertat. <br /> <br /> El que tenen en comú les conductes desviades és que suposen un ''estigma'' (Goffman). <br /> <br /> Un cop estigmatitzat, el subjecte no necessita res més per perpetuar l'estigma; fins i tot, un cop arruïnada la seva identitat la normalització del subjecte estigmatitzat esdeve impossible. <br /> <br /> Preves considera que la permanència enquistada de l'estigma no es pot aplicar a tot tipus d'estigmatització, com passa en el cas dels intersexes. <br /> <br /> Plummer parla d'un itinerari d'adaptació a l'estigma amb 4 etapes (estratègies): negació, tractament, neutralització i adaptació. <br /> <br /> <br /> La desviació recull tot un seguit de pràctiques i conductes que se separen de la norma social. <br /> <br /> Gagnon i Simon parlen de tres categories de desviació sexual: normal, patològica i innominada. <br /> <br /> De fet, l'estudi de la desviació (els manuals de sociologia de la desviació) han sobredimensionat unes formes de desviació i menystingut o omès unes altres (per exemple, el carterista i la delinqüència econòmica de gamma alta). <br /> <br /> * Les conductes individuals són més presents que les protagonitzades per grups organitzats. <br /> <br /> <br /> '''L'Escola de Chicago'''<br /> <br /> George H. Mead trenca amb el positivisme imperant i l'ús d'estadístiques. <br /> <br /> Els subjectes construeixen realitat mitjançant la seva ''mind'' (esperit). <br /> <br /> Amb l'escola de Chicago la desorganització social perd pes a favor de la diferenciació social. Chicago rep molts immigrants i aquest context els fa adonar que la conducta diferent no és una conducta necessariament desviada (és una manifestació d'unes pautes culturals que són diverses). <br /> <br /> Acceptar el valor universal de la norma no té cap sentit. <br /> <br /> Sutherland - concepte d'associació diferenciada (p. 59-60). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 17:23:29 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> Les conductes que es qualifiquen de desviades no tenen res en comú (per exemple, la violació i l'homosexualitat formaven part de conductes sexuals desviades). <br /> <br /> A més a més, aquestes conductes desviades varen ser vistes com a figures de llibertat. <br /> <br /> El que tenen en comú les conductes desviades és que suposen un ''estigma'' (Goffman). <br /> <br /> Un cop estigmatitzat, el subjecte no necessita res més per perpetuar l'estigma; fins i tot, un cop arruïnada la seva identitat la normalització del subjecte estigmatitzat esdeve impossible. <br /> <br /> Preves considera que la permanència enquistada de l'estigma no es pot aplicar a tot tipus d'estigmatització, com passa en el cas dels intersexes. <br /> <br /> Plummer parla d'un itinerari d'adaptació a l'estigma amb 4 etapes (estratègies): negació, tractament, neutralització i adaptació. <br /> <br /> <br /> La desviació recull tot un seguit de pràctiques i conductes que se separen de la norma social. <br /> <br /> Gagnon i Simon parlen de tres categories de desviació sexual: normal, patològica i innominada. <br /> <br /> De fet, l'estudi de la desviació (els manuals de sociologia de la desviació) han sobredimensionat unes formes de desviació i menystingut o omès unes altres (per exemple, el carterista i la delinqüència econòmica de gamma alta). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 17:16:25 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> Les conductes que es qualifiquen de desviades no tenen res en comú (per exemple, la violació i l'homosexualitat formaven part de conductes sexuals desviades). <br /> <br /> A més a més, aquestes conductes desviades varen ser vistes com a figures de llibertat. <br /> <br /> El que tenen en comú les conductes desviades és que suposen un ''estigma'' (Goffman). <br /> <br /> Un cop estigmatitzat, el subjecte no necessita res més per perpetuar l'estigma; fins i tot, un cop arruïnada la seva identitat la normalització del subjecte estigmatitzat esdeve impossible. <br /> <br /> Preves considera que la permanència enquistada de l'estigma no es pot aplicar a tot tipus d'estigmatització, com passa en el cas dels intersexes. <br /> <br /> Plummer parla d'un itinerari d'adaptació a l'estigma amb 4 etapes (estratègies): negació, tractament, neutralització i adaptació. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 17:12:24 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. (L'antropologia es va desfer ràpidament del terme salvatge, mentre la sociologia no va fer el mateix amb el concepte de desviat). <br /> <br /> Mentre la sociolgoia de la desviació va adoptar criteris universals que uniformitzaven i homogenitzaven conductes, l'antropologia social va adoptar criteris particularistes que varen uniformitzar i homogenitzar característiques, codis i pautes culturals. <br /> <br /> En canvi, per a Durkheim la desviació (anomia) feia progressar la societat --&gt; eren conductes socialmente funcionals que feien modificar les societats. <br /> <br /> Tot i que Durkheim acceptava la desviació social, no per això donava a les persones desviades la categoria de normalitat. La desviació el que fa és fer inferior al desviat, en fa un alter inferior. (En canvi, des de la sociologia de la diversitat, els alters tenen dret a ser tractats com un igual). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:48:57 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> Mentre Clinard parla de tolerància, Sagarin ho fa d'un acte devaluat. <br /> <br /> Aquí apareixen conductes conformistes i conductes rebels.<br /> <br /> A més, les conductes desviades -com les conductes de les persones d'altres cultures- es basen en l'alteritat: l'alteritat de les conductes desviades es transforma en inferioritat. <br /> <br /> Mentre els salvatges són elements caracteritzats per l'alteritat, inferioritat i exterioritat, les conductes desviades són alteratives, inferiors, però interiors. En comú tenen que estan al marge del sistema social (són perifèrics). <br /> <br /> Els alters desviats interns seran estudiats per la sociologia i els alters salvatges externs són estudiats per l'antropologia. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:43:19 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> Alguns autors distingeixen entre conducta desviada i acte o acció desviada. <br /> <br /> La conducta desviada per a aquests autors consiteix en la violació d'algunes normes col·lectives. L'acte o acció desviats corresponen a la conducta qu ed'alguna manera es proscriu. <br /> <br /> Per a Clinard són desviacions les conductes que representen un nivell suficient de desaprovació i que, a més, excedeixen els límits de tolerància d'una ''comunitat'' donada. <br /> <br /> Altres autors, com Sagarin consideren la desviació com el conjunt de condicions, persones i actes o accions que la ''societat'' devalua. Aquí l'important és la societat i no la comunitat. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:37:32 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> Als anys 50 als Estats Units es comença a acceptar que existeix una sociologia de la desviació: al 1957 Marshall Clinard publica ''Sociologia de les conductes desviades''.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:21:12 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * '''Diferència''': una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> * '''Delicte''': No té un contingut universal, sinó que és una manifestació del sentiment col·lectiu en un temps i lloc concrets. <br /> <br /> * '''Desviació''': té una certa dosi d'anticipació i els desviats tenen una certa actitud visionària. <br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> - la gestió de l'estat anímic i moral de la societat es fa mitjançant estadítiques<br /> <br /> - La llei és el garant del sentiment col·lectiu (que està més enllà dels sentiments individuals)<br /> <br /> - La sociologia -com a ciència- es desvincula del compromís polític. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:19:11 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div><br /> C. Sumner (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> El primer llibre de text que en parla es publica al 1957<br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.<br /> <br /> <br /> '''Durkheim''' veu en l'anomia el germen de la desviació, que es manifesta en distanciaments de la norma social, que és infringida. <br /> La desviació no és la diferència, però tampoc un delicte: es troba entre ambdues. <br /> <br /> * Diferència: una anomia mal vista socialment, però que es tolera<br /> <br /> *<br /> <br /> Per a Durkheim, <br /> <br /> - Els subjectes que es desvien de la norma es tornen patològics (anomalies psicològiques o morals)<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:15:16 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad <p>Froma:&#32;Created page with ' C. Summer (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètod…'</p> <hr /> <div><br /> <br /> C. Summer (''Sociología de la desviación. Un obituario'', 1994) situa el naixement de la '''sociologia de la desviació''' al 1895 quan Durkheim publica les Regles del Mètode Sociològic. <br /> <br /> També situa la mort d'aquesta disciplina al 1975.</div> Wed, 02 Nov 2011 16:09:45 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Acci%C3%B3n_desviada,_conducta_desviada_y_alteridad http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> '''''Sociodiversidad: planteamiento de la sociología de la diversidad'''''<br /> <br /> <br /> Nieto considera que les notes del capítol primer serveixen per fer el pas que farà més endavant: deconstruir la sociologia de la desviació i reconstruir (a partir d'ella) una sociologia de la diversitat<br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> L'adaptació humana no és física sinó que es basa en canvis en el seu comportament que es duen a terme en primer lloc en la ment humana. Això dóna molta importància al '''llenguatge estructurat'''. <br /> <br /> És la parla el que permet evolucionar a l'animal humà. <br /> <br /> És en aquest marc on apareixen les conductes desviades, que no es donen a la natura: &quot;''son productos no acabados del género humano''&quot;. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociodiversitat és el resultat de la diversitat del subjecte en condicions socialment i contextualment diferenciades. La sociodiversitat és el producte de les diferències. <br /> <br /> La diversitat de les cultures és el producte de les experiències individuals i de grup, de les relacions assimètriques de poder i en conjunt de les condicions existencials proporcionades per la realitat social. <br /> <br /> Això és el que es veu en estudiar la diversitat sexual. <br /> <br /> [[Acción desviada, conducta desviada y alteridad]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:06:53 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> '''''Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Nieto considera que les notes del capítol primer serveixen per fer el pas que farà més endavant: deconstruir la sociologia de la desviació i reconstruir (a partir d'ella) una sociologia de la diversitat<br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> L'adaptació humana no és física sinó que es basa en canvis en el seu comportament que es duen a terme en primer lloc en la ment humana. Això dóna molta importància al '''llenguatge estructurat'''. <br /> <br /> És la parla el que permet evolucionar a l'animal humà. <br /> <br /> És en aquest marc on apareixen les conductes desviades, que no es donen a la natura: &quot;''son productos no acabados del género humano''&quot;. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociodiversitat és el resultat de la diversitat del subjecte en condicions socialment i contextualment diferenciades. La sociodiversitat és el producte de les diferències. <br /> <br /> La diversitat de les cultures és el producte de les experiències individuals i de grup, de les relacions assimètriques de poder i en conjunt de les condicions existencials proporcionades per la realitat social. <br /> <br /> Això és el que es veu en estudiar la diversitat sexual. <br /> <br /> [[Acción desviada, conducta desviada y alteridad]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:06:23 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> '''''Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Nieto considera que les notes del capítol primer serveixen per fer el pas que farà més endavant: deconstruir la sociologia de la desviació i reconstruir (a partir d'ella) una sociologia de la diversitat<br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> L'adaptació humana no és física sinó que es basa en canvis en el seu comportament que es duen a terme en primer lloc en la ment humana. Això dóna molta importància al '''llenguatge estructurat'''. <br /> <br /> És la parla el que permet evolucionar a l'animal humà. <br /> <br /> És en aquest marc on apareixen les conductes desviades, que no es donen a la natura: &quot;''son productos no acabados del género humano''&quot;. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociodiversitat és el resultat de la diversitat del subjecte en condicions socialment i contextualment diferenciades. La sociodiversitat és el producte de les diferències. <br /> <br /> La diversitat de les cultures és el producte de les experiències individuals i de grup, de les relacions assimètriques de poder i en conjunt de les condicions existencials proporcionades per la realitat social. <br /> <br /> Això és el que es veu en estudiar la diversitat sexual. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:02:59 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Nieto considera que les notes del capítol primer serveixen per fer el pas que farà més endavant: deconstruir la sociologia de la desviació i reconstruir (a partir d'ella) una sociologia de la diversitat<br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> L'adaptació humana no és física sinó que es basa en canvis en el seu comportament que es duen a terme en primer lloc en la ment humana. Això dóna molta importància al '''llenguatge estructurat'''. <br /> <br /> És la parla el que permet evolucionar a l'animal humà. <br /> <br /> És en aquest marc on apareixen les conductes desviades, que no es donen a la natura: &quot;''son productos no acabados del género humano''&quot;. <br /> <br /> D'aquesta manera, la sociodiversitat és el resultat de la diversitat del subjecte en condicions socialment i contextualment diferenciades. La sociodiversitat és el producte de les diferències. <br /> <br /> La diversitat de les cultures és el producte de les experiències individuals i de grup, de les relacions assimètriques de poder i en conjunt de les condicions existencials proporcionades per la realitat social. <br /> <br /> Això és el que es veu en estudiar la diversitat sexual. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 16:02:38 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> L'adaptació humana no és física sinó que es basa en canvis en el seu comportament que es duen a terme en primer lloc en la ment humana. Això dóna molta importància al '''llenguatge estructurat'''. <br /> <br /> És la parla el que permet evolucionar a l'animal humà. <br /> <br /> És en aquest marc on apareixen les conductes desviades, que no es donen a la natura: &quot;''son productos no acabados del género humano''&quot;. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:57:46 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> --&gt; Les races, per exemple, no responen a lectures únicament biològiques sinó que són construccions socials i culturals. <br /> <br /> Un altre punt important, que Nieto pren de Wells que segueix Lewontin, és que es dóna més diversitat genètica dins de conjunts de població considerats iguals que no entre conjunts de població considerats diferents. <br /> <br /> A més, segons Stoneking, en la societat karen la diversitat del cromosoma Y és producte de la patrilocalitat. <br /> <br /> ==&gt; O sigui que cal acceptar que l'espècie humana té una base biològica molt important (sobretot la neurociència). <br /> <br /> Però també cal tenir en compte que l'autoconsciència és una característica que separa l'espècie humana dels altres primats. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:54:22 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenvolupament individual.<br /> <br /> Resnick el que vol es introduir l'individu en la teoria de la cognició situada i introduir el social en la teoria de les restriccions biològiques sobre l'aprenentatge. D'aquesta manera, acaba dient que tant les formes com els conceptes culturament acceptats poden ser coherents o contradir les estructures biològicament preparades. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:49:40 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> El subjecte no pot experimentar sensacions com la sacietat, la tristesa o l'alegria si no és en societat. Les conductes, les accions i la cultura es formen en la societat i això els dóna una dimensió històrica --&gt; Construcció social. <br /> <br /> Per interpretar com es construeix la societat hi ha dos grans corrents: <br /> <br /> <br /> La '''Gran Teoria''' - que construeix teories generals - Per a Resnick se li diu ''racionalisme situat'' i al seus teòrics, racionalistes conceptuals. <br /> <br /> La seva base són les estructures biològiques que constituciexen el fonament del racionalisme.<br /> <br /> La '''Petita Teoria''' - que construeix teories particulars - Per a Resnick ''racionalisme situacionista'' o situacionistes.<br /> <br /> Volen explicar les formes en què la la cognició es veu influïda i configurada pels contextos socioculturals i històrics. <br /> <br /> Per a Resnick s'obliden dels individus i sobretot prescindeixen de l'origen biològic del desenv.olupament individual.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:47:27 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. Això fa que la diversitat entre els humans es faci molt més gran. <br /> <br /> Nieto diu que la base de la diversitat es troba en la consciència del subjecte social, en part vinculada als substrats neuronals del cervell. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:36:22 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin. Això ha estat així fins i tot entre els humans. <br /> <br /> El problema és que avui dia la metàfora de l'adaptació (evolució de les espècies) s'ha convertit en un impediment per poder explicar el desenvolupament. <br /> <br /> Però resulta que els humans som capaços de generar cultura (i d'extingir espècies, fins i tot nosaltres mateixos). <br /> <br /> L'evolució humana no va començar com una evolució social (sociodiversitat) sinó que a l'inici l'evolució era de tipus biològic. Després va aparèixer la cultura i sobretot el llenguatge. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> --</div> Wed, 02 Nov 2011 15:27:18 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. La història social i la història natural són històries de la diversitat.<br /> <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme.<br /> <br /> La diversitat social pot quedar absorvida per la societat i deslligada de la biologia. <br /> <br /> Però ha estat la diversitat biològica el que ha regit el procés evolutiu de les espècies (teoria de l'evolució de Darwin).</div> Wed, 02 Nov 2011 15:23:50 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Sociologia_de_la_diversitat <p>Froma:&#32;Created page with ''''''José Antonio Nieto Sociodiversidad''''' Hi ha diversitat a molts nivells. L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme'</p> <hr /> <div>'''''José Antonio Nieto<br /> <br /> Sociodiversidad'''''<br /> <br /> Hi ha diversitat a molts nivells. <br /> L'estudi de la diversitat ha qüestionat l'essencialisme</div> Wed, 02 Nov 2011 15:21:09 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Sociologia_de_la_diversitat http://72.14.177.54/francescroma/Tema_14 <p>Froma:&#32;Blanked the page</p> <hr /> <div></div> Wed, 19 Oct 2011 12:34:07 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_14 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_13 <p>Froma:&#32;Blanked the page</p> <hr /> <div></div> Wed, 19 Oct 2011 12:33:44 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_13 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_12 <p>Froma:&#32;Blanked the page</p> <hr /> <div></div> Wed, 19 Oct 2011 12:33:07 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_12 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_5 <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''Tema 5 – El poder'''<br /> <br /> <br /> 1 – Definició de poder<br /> <br /> <br /> Poder és la capacitat de produir resultats (és un potencial, no requereix que se l’exerciti).<br /> <br /> El poder polític seria la capacitat de produir resultats mitjançant el control de l’estat o exercint influència sobre ell. Vol dir la capacitat de condicionar les decisions, accions o el comportament dels governs. <br /> <br /> Normalment es distingeix entre elits i ciutadans. <br /> <br /> El poder polític implica: <br /> • Competència pels llocs d’autoritat governamental<br /> • Competència per la influència sobre el funcionariat<br /> • Relacions entre les elits i la societat<br /> <br /> <br /> El poder és una qüestió relacional. A té poder sobre B si intervé en l’adopció de decisions que afecten a B: <br /> • B l’obeeix (coerció)<br /> • B fa alguna cosa que d’altra manera no faria (influència)<br /> • B obeeix perquè creu que l’ordre d’A és raonable en funció dels valors i els procediments (autoritat)<br /> • Se li treu la capacitat de triar a B (força)<br /> • B obeeix perquè A li amaga informació sobre el que vol (manipulació). <br /> • A també té poder si aconsegueix dissuadir a B de plantejar algunes qüestions que el perjudiquen (si controla l’agenda política).<br /> <br /> <br /> Com veiem, hi ha diferents graus de poder. Per això es distingeix entre supremacia i influència (dues formes del poder, diferents en funció del grau de poder que impliquen).<br /> <br /> • La supremacia implica la capacitat de determinar o controlar els resultats polítics (especialment de manera continuada). És el màxim grau del poder polític. <br /> • La influència és la capacitat de produir resultats indirectament o parcialment. Capacitat d’influir en les decisions, accions o conductes del govern, però sense controlar-les totalment. És un tipus de poder, però de menor abast que la supremacia. Es té accés als qui prenen les decisions, però no se’ls controla. <br /> o La democràcia utilitza més la influència i la dictadura la supremacia. <br /> o Aquesta distinció no sempre està clara<br /> <br /> <br /> 2 – Poder i elits<br /> <br /> <br /> El carisma.<br /> <br /> Les elits polítiques sempre tenen el recolzament de certs sectors socials. Per tenir o mantenir el poder, les elits han d’aconseguir legitimitat: <br /> <br /> • Dret a manar i obligació d’obeir: per als governants<br /> • Creença en l’equitat, la justícia i la bondat de les accions i lleis que surten del govern: per als governats. <br /> <br /> Si entenem que la legitimitat és una creença, caldrà distingir entre el que és legal i el que és legítim: un govern pot tenir una autoritat legal, però no ser reconegut pels governats (no té legitimitat). <br /> <br /> Legitimitat vol dir un dret a governar que no és posat en qüestió. En democràcia la legitimitat sorgeix de l’aprovació dels ciutadans i la capacitat que tenen per decidir si els governants continuen o no. <br /> <br /> <br /> <br /> 3 - Diferents tipus de legitimitat<br /> <br /> Segons Weber, hi ha autoritat quan existeix la probabilitat que les persones obeeixin una ordre específica. La legitimitat seria quan es produeix l’obediència perquè es considera que l’autoritat així ho mereix. Distingeix tres tipus de legitimitat: <br /> <br /> • Tradicional: es basa en la santedat de les tradicions immemorables. <br /> • Racional-legal: creença en la legalitat de les regles i en el dret dels qui ocupen les posicions d’autoritat<br /> • Carismàtica: descansa en la devoció de la gent pel líder. Aquesta és la forma d’autoritat més inestable. <br /> <br /> Per a Weber la legitimitat política es basa en les creences dels governats. Per això, un govern basat en la legitimitat és probable que duri més que un que es basi en la coerció. <br /> <br /> L’existència d’un estat de dret (legitimitat racional) és suficient per donar legitimitat a un règim, independentment dels seus valors, segons Weber. Això legitimaria el règim nazi . <br /> <br /> Per tant, és perillós confondre el que existeix amb el que és legal i el que és legal amb el que és legítim. Per això ha calgut revisar el concepte de legitimitat des d’un punt de vista democràtic (govern del poble, pel poble i per al poble: Lincoln). <br /> Partint d’aquest nou concepte, tindrem una legitimitat basada en els resultats (govern per al poble): d’aquesta manera, independentment de si les decisions es prenen de manera democràtica o no, es pot considerar legítim un règim si és eficaç en els seus resultats i sensible a les preocupacions i demandes dels ciutadans. <br /> <br /> Així, encara que es discrepi de la manera com es prenen les decisions, es pot prestar el consentiment al règim sempre que els resultats de les seves polítiques siguin considerats bons. <br /> <br /> Això fa que si es vol ser molt eficaç no es pugi ser alhora molt representatiu. Per això la legitimitat de la democràcia es troba en els procediments, perquè així s’assegura que són els ciutadans els qui participen en el seu autogovern (govern pel poble). Els ciutadans consideren legítima una decisió, encara que no els beneficiï personalment, sempre que hagin pogut participar en el procés de presa de decisions, directament o a través dels seus representants, i que reconeguin que s’ha pres de manera democràtica. Això fa que les minories acceptin com a legítimes decisions que no comparteixen o que fins i tot els perjudiquen. <br /> <br /> Finalment, una tercera dimensió de la legitimitat es basa en les lleialtats o en la identitat (govern del poble): per raons històriques, els ciutadans poden sentir que pertanyen a una comunitat i això fa que s’identifiquen amb les decisions dels seus governants (fins i tot quan no respectin les regles democràtiques).<br /> <br /> L’autoritat és la capacitat per governar. En el cas de les democràcies es basa en l’estat de dret (imperi de la llei, rule of law): l’autoritat legal de l’estat i els seus funcionaris està limitada per la llei, i ningú es troba per sobre d’aquesta. <br /> <br /> <br /> <br /> 4 – Abús de poder<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> 5 – Corrupció i poder<br /> <br /> <br /> Corrupció seria l’ús il•legal o il•lícit d’una posició de poder polític amb la finalitat de proporcionar avantatges particulars a individus o grups. <br /> <br /> Es deu a la asimetria informativa que existeix entre els polítics i els ciutadans.<br /> <br /> Tot i que sembla més freqüent en les dictadures, les democràcies no n’estan exemptes. <br /> <br /> Una de les variables independents que explica la corrupció és la manca d’un estat de dret. Una detecció eficaç i uns mecanismes per fer complir la llei són essencials per desincentivar les pràctiques corruptes. <br /> <br /> Una segona variable que hi influeix és la manca d’alternança en el poder. <br /> <br /> També hi ha qui diu que és una pràctica habitual en la majoria dels règims polítics. <br /> <br /> <br /> <br /> 6 – Falta de poder<br /> <br /> <br /> <br /> Tothom té armes per defensar-se dels abusos de poder. <br /> <br /> Les relacions de dominació són alhora relacions de resistència (Scott): sabotatges, mínim esforç, rumors, ocupacions... són formes de resistència (i no substituts seus). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Sat, 17 Nov 2007 17:06:42 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_5 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_5 <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>Tema 5 – El poder<br /> <br /> <br /> 1 – Definició de poder<br /> <br /> <br /> Poder és la capacitat de produir resultats (és un potencial, no requereix que se l’exerciti).<br /> <br /> El poder polític seria la capacitat de produir resultats mitjançant el control de l’estat o exercint influència sobre ell. Vol dir la capacitat de condicionar les decisions, accions o el comportament dels governs. <br /> <br /> Normalment es distingeix entre elits i ciutadans. <br /> <br /> El poder polític implica: <br /> • Competència pels llocs d’autoritat governamental<br /> • Competència per la influència sobre el funcionariat<br /> • Relacions entre les elits i la societat<br /> <br /> <br /> El poder és una qüestió relacional. A té poder sobre B si intervé en l’adopció de decisions que afecten a B: <br /> • B l’obeeix (coerció)<br /> • B fa alguna cosa que d’altra manera no faria (influència)<br /> • B obeeix perquè creu que l’ordre d’A és raonable en funció dels valors i els procediments (autoritat)<br /> • Se li treu la capacitat de triar a B (força)<br /> • B obeeix perquè A li amaga informació sobre el que vol (manipulació). <br /> • A també té poder si aconsegueix dissuadir a B de plantejar algunes qüestions que el perjudiquen (si controla l’agenda política).<br /> <br /> <br /> Com veiem, hi ha diferents graus de poder. Per això es distingeix entre supremacia i influència (dues formes del poder, diferents en funció del grau de poder que impliquen).<br /> <br /> • La supremacia implica la capacitat de determinar o controlar els resultats polítics (especialment de manera continuada). És el màxim grau del poder polític. <br /> • La influència és la capacitat de produir resultats indirectament o parcialment. Capacitat d’influir en les decisions, accions o conductes del govern, però sense controlar-les totalment. És un tipus de poder, però de menor abast que la supremacia. Es té accés als qui prenen les decisions, però no se’ls controla. <br /> o La democràcia utilitza més la influència i la dictadura la supremacia. <br /> o Aquesta distinció no sempre està clara<br /> <br /> <br /> 2 – Poder i elits<br /> <br /> <br /> El carisma.<br /> <br /> Les elits polítiques sempre tenen el recolzament de certs sectors socials. Per tenir o mantenir el poder, les elits han d’aconseguir legitimitat: <br /> <br /> • Dret a manar i obligació d’obeir: per als governants<br /> • Creença en l’equitat, la justícia i la bondat de les accions i lleis que surten del govern: per als governats. <br /> <br /> Si entenem que la legitimitat és una creença, caldrà distingir entre el que és legal i el que és legítim: un govern pot tenir una autoritat legal, però no ser reconegut pels governats (no té legitimitat). <br /> <br /> Legitimitat vol dir un dret a governar que no és posat en qüestió. En democràcia la legitimitat sorgeix de l’aprovació dels ciutadans i la capacitat que tenen per decidir si els governants continuen o no. <br /> <br /> <br /> <br /> 3 - Diferents tipus de legitimitat<br /> <br /> Segons Weber, hi ha autoritat quan existeix la probabilitat que les persones obeeixin una ordre específica. La legitimitat seria quan es produeix l’obediència perquè es considera que l’autoritat així ho mereix. Distingeix tres tipus de legitimitat: <br /> <br /> • Tradicional: es basa en la santedat de les tradicions immemorables. <br /> • Racional-legal: creença en la legalitat de les regles i en el dret dels qui ocupen les posicions d’autoritat<br /> • Carismàtica: descansa en la devoció de la gent pel líder. Aquesta és la forma d’autoritat més inestable. <br /> <br /> Per a Weber la legitimitat política es basa en les creences dels governats. Per això, un govern basat en la legitimitat és probable que duri més que un que es basi en la coerció. <br /> <br /> L’existència d’un estat de dret (legitimitat racional) és suficient per donar legitimitat a un règim, independentment dels seus valors, segons Weber. Això legitimaria el règim nazi . <br /> <br /> Per tant, és perillós confondre el que existeix amb el que és legal i el que és legal amb el que és legítim. Per això ha calgut revisar el concepte de legitimitat des d’un punt de vista democràtic (govern del poble, pel poble i per al poble: Lincoln). <br /> Partint d’aquest nou concepte, tindrem una legitimitat basada en els resultats (govern per al poble): d’aquesta manera, independentment de si les decisions es prenen de manera democràtica o no, es pot considerar legítim un règim si és eficaç en els seus resultats i sensible a les preocupacions i demandes dels ciutadans. <br /> <br /> Així, encara que es discrepi de la manera com es prenen les decisions, es pot prestar el consentiment al règim sempre que els resultats de les seves polítiques siguin considerats bons. <br /> <br /> Això fa que si es vol ser molt eficaç no es pugi ser alhora molt representatiu. Per això la legitimitat de la democràcia es troba en els procediments, perquè així s’assegura que són els ciutadans els qui participen en el seu autogovern (govern pel poble). Els ciutadans consideren legítima una decisió, encara que no els beneficiï personalment, sempre que hagin pogut participar en el procés de presa de decisions, directament o a través dels seus representants, i que reconeguin que s’ha pres de manera democràtica. Això fa que les minories acceptin com a legítimes decisions que no comparteixen o que fins i tot els perjudiquen. <br /> <br /> Finalment, una tercera dimensió de la legitimitat es basa en les lleialtats o en la identitat (govern del poble): per raons històriques, els ciutadans poden sentir que pertanyen a una comunitat i això fa que s’identifiquen amb les decisions dels seus governants (fins i tot quan no respectin les regles democràtiques).<br /> <br /> L’autoritat és la capacitat per governar. En el cas de les democràcies es basa en l’estat de dret (imperi de la llei, rule of law): l’autoritat legal de l’estat i els seus funcionaris està limitada per la llei, i ningú es troba per sobre d’aquesta. <br /> <br /> <br /> <br /> 4 – Abús de poder<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> 5 – Corrupció i poder<br /> <br /> <br /> Corrupció seria l’ús il•legal o il•lícit d’una posició de poder polític amb la finalitat de proporcionar avantatges particulars a individus o grups. <br /> <br /> Es deu a la asimetria informativa que existeix entre els polítics i els ciutadans.<br /> <br /> Tot i que sembla més freqüent en les dictadures, les democràcies no n’estan exemptes. <br /> <br /> Una de les variables independents que explica la corrupció és la manca d’un estat de dret. Una detecció eficaç i uns mecanismes per fer complir la llei són essencials per desincentivar les pràctiques corruptes. <br /> <br /> Una segona variable que hi influeix és la manca d’alternança en el poder. <br /> <br /> També hi ha qui diu que és una pràctica habitual en la majoria dels règims polítics. <br /> <br /> <br /> <br /> 6 – Falta de poder<br /> <br /> <br /> <br /> Tothom té armes per defensar-se dels abusos de poder. <br /> <br /> Les relacions de dominació són alhora relacions de resistència (Scott): sabotatges, mínim esforç, rumors, ocupacions... són formes de resistència (i no substituts seus). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Sat, 17 Nov 2007 17:06:21 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_5 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_5 <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>Tema 5 – El poder<br /> <br /> <br /> 1 – Definició de poder<br /> <br /> <br /> Poder és la capacitat de produir resultats (és un potencial, no requereix que se l’exerciti).<br /> <br /> El poder polític seria la capacitat de produir resultats mitjançant el control de l’estat o exercint influència sobre ell. Vol dir la capacitat de condicionar les decisions, accions o el comportament dels governs. <br /> <br /> Normalment es distingeix entre elits i ciutadans. <br /> <br /> El poder polític implica: <br /> • Competència pels llocs d’autoritat governamental<br /> • Competència per la influència sobre el funcionariat<br /> • Relacions entre les elits i la societat<br /> <br /> <br /> El poder és una qüestió relacional. A té poder sobre B si intervé en l’adopció de decisions que afecten a B: <br /> • B l’obeeix (coerció)<br /> • B fa alguna cosa que d’altra manera no faria (influència)<br /> • B obeeix perquè creu que l’ordre d’A és raonable en funció dels valors i els procediments (autoritat)<br /> • Se li treu la capacitat de triar a B (força)<br /> • B obeeix perquè A li amaga informació sobre el que vol (manipulació). <br /> • A també té poder si aconsegueix dissuadir a B de plantejar algunes qüestions que el perjudiquen (si controla l’agenda política).<br /> <br /> <br /> Com veiem, hi ha diferents graus de poder. Per això es distingeix entre supremacia i influència (dues formes del poder, diferents en funció del grau de poder que impliquen).<br /> <br /> • La supremacia implica la capacitat de determinar o controlar els resultats polítics (especialment de manera continuada). És el màxim grau del poder polític. <br /> • La influència és la capacitat de produir resultats indirectament o parcialment. Capacitat d’influir en les decisions, accions o conductes del govern, però sense controlar-les totalment. És un tipus de poder, però de menor abast que la supremacia. Es té accés als qui prenen les decisions, però no se’ls controla. <br /> o La democràcia utilitza més la influència i la dictadura la supremacia. <br /> o Aquesta distinció no sempre està clara<br /> <br /> <br /> 2 – Poder i elits<br /> <br /> <br /> El carisma.<br /> <br /> Les elits polítiques sempre tenen el recolzament de certs sectors socials. Per tenir o mantenir el poder, les elits han d’aconseguir legitimitat: <br /> <br /> • Dret a manar i obligació d’obeir: per als governants<br /> • Creença en l’equitat, la justícia i la bondat de les accions i lleis que surten del govern: per als governats. <br /> <br /> Si entenem que la legitimitat és una creença, caldrà distingir entre el que és legal i el que és legítim: un govern pot tenir una autoritat legal, però no ser reconegut pels governats (no té legitimitat). <br /> <br /> Legitimitat vol dir un dret a governar que no és posat en qüestió. En democràcia la legitimitat sorgeix de l’aprovació dels ciutadans i la capacitat que tenen per decidir si els governants continuen o no. <br /> <br /> <br /> <br /> 3 - Diferents tipus de legitimitat<br /> <br /> Segons Weber, hi ha autoritat quan existeix la probabilitat que les persones obeeixin una ordre específica. La legitimitat seria quan es produeix l’obediència perquè es considera que l’autoritat així ho mereix. Distingeix tres tipus de legitimitat: <br /> <br /> • Tradicional: es basa en la santedat de les tradicions immemorables. <br /> • Racional-legal: creença en la legalitat de les regles i en el dret dels qui ocupen les posicions d’autoritat<br /> • Carismàtica: descansa en la devoció de la gent pel líder. Aquesta és la forma d’autoritat més inestable. <br /> <br /> Per a Weber la legitimitat política es basa en les creences dels governats. Per això, un govern basat en la legitimitat és probable que duri més que un que es basi en la coerció. <br /> <br /> L’existència d’un estat de dret (legitimitat racional) és suficient per donar legitimitat a un règim, independentment dels seus valors, segons Weber. Això legitimaria el règim nazi . <br /> <br /> Per tant, és perillós confondre el que existeix amb el que és legal i el que és legal amb el que és legítim. Per això ha calgut revisar el concepte de legitimitat des d’un punt de vista democràtic (govern del poble, pel poble i per al poble: Lincoln). <br /> Partint d’aquest nou concepte, tindrem una legitimitat basada en els resultats (govern per al poble): d’aquesta manera, independentment de si les decisions es prenen de manera democràtica o no, es pot considerar legítim un règim si és eficaç en els seus resultats i sensible a les preocupacions i demandes dels ciutadans. <br /> <br /> Així, encara que es discrepi de la manera com es prenen les decisions, es pot prestar el consentiment al règim sempre que els resultats de les seves polítiques siguin considerats bons. <br /> <br /> Això fa que si es vol ser molt eficaç no es pugi ser alhora molt representatiu. Per això la legitimitat de la democràcia es troba en els procediments, perquè així s’assegura que són els ciutadans els qui participen en el seu autogovern (govern pel poble). Els ciutadans consideren legítima una decisió, encara que no els beneficiï personalment, sempre que hagin pogut participar en el procés de presa de decisions, directament o a través dels seus representants, i que reconeguin que s’ha pres de manera democràtica. Això fa que les minories acceptin com a legítimes decisions que no comparteixen o que fins i tot els perjudiquen. <br /> <br /> Finalment, una tercera dimensió de la legitimitat es basa en les lleialtats o en la identitat (govern del poble): per raons històriques, els ciutadans poden sentir que pertanyen a una comunitat i això fa que s’identifiquen amb les decisions dels seus governants (fins i tot quan no respectin les regles democràtiques).<br /> <br /> L’autoritat és la capacitat per governar. En el cas de les democràcies es basa en l’estat de dret (imperi de la llei, rule of law): l’autoritat legal de l’estat i els seus funcionaris està limitada per la llei, i ningú es troba per sobre d’aquesta. <br /> <br /> <br /> <br /> 4 – Abús de poder<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> 5 – Corrupció i poder<br /> <br /> <br /> Corrupció seria l’ús il•legal o il•lícit d’una posició de poder polític amb la finalitat de proporcionar avantatges particulars a individus o grups. <br /> <br /> Es deu a la asimetria informativa que existeix entre els polítics i els ciutadans.<br /> <br /> Tot i que sembla més freqüent en les dictadures, les democràcies no n’estan exemptes. <br /> <br /> Una de les variables independents que explica la corrupció és la manca d’un estat de dret. Una detecció eficaç i uns mecanismes per fer complir la llei són essencials per desincentivar les pràctiques corruptes. <br /> <br /> Una segona variable que hi influeix és la manca d’alternança en el poder. <br /> <br /> També hi ha qui diu que és una pràctica habitual en la majoria dels règims polítics. <br /> <br /> <br /> <br /> 6 – Falta de poder<br /> <br /> <br /> <br /> Tothom té armes per defensar-se dels abusos de poder. <br /> <br /> Les relacions de dominació són alhora relacions de resistència (Scott): sabotatges, mínim esforç, rumors, ocupacions... són formes de resistència (i no substituts seus). <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Sat, 17 Nov 2007 17:05:48 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_5 http://72.14.177.54/francescroma/Tema_3 <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>Tema 3 – La ciència política empírica. Mètodes i tècniques d’investigació<br /> <br /> <br /> La ciència política empírica<br /> <br /> <br /> Variable és alguna cosa que pot variar o canviar. És a dir, adoptar formes diferents o ser una característica canviant d’un fenomen. <br /> <br /> • Variable dependent és la més interessant d’explicar. És el nostre objecte d’estudi. És l’efecte o resultat que està influït o causat per una altra variable (o més d’una). Canvia com a resultat del canvi en el valor d’una altra variable. <br /> <br /> • Variable independent és el factor o característica que influeix en la variable dependent o li causa canvis. En les relacions causa-efecte és la variable explicativa o causal. <br /> <br /> El fet de ser dependent o independents no depèn de la variable sinó del propòsit de l’investigador i del disseny de la seva recerca. <br /> <br /> També es parla de variables intervinents, que no són ni dependents ni independents.<br /> <br /> <br /> <br /> Les connexions entre variables dependents i independents s’anomenen correlacios o associacions. Una correlació o associació és una relació en què dues o més variables canvien simultàniament. <br /> <br /> • Correlació positiva(ambdues augmenten o disminueixen)<br /> <br /> <br /> • Correlació negativa (quan una augmenta l’altra disminueix i a l’inrevés). <br /> <br /> Les correlacions no són explicacions. No proven que una variable en causi una altra. No demostren la causalitat. Les correlacions són necessàries per demostrar la causalitat, però no són suficients. <br /> <br /> Pot ser que entre dues variables es doni una relació espúria (les variables estan relacionades però no hi ha cap relació causa-efecte entre elles). És el cas dels naixements i les cigonyes. Pot ser espúria si: <br /> <br /> • No hi ha relació causal entre variables<br /> <br /> • Les variables estan vinculades indirectament mitjançant altres variables causals<br /> <br /> <br /> Una llei científica és una associació (o correlació) verificable regularment entre dues o més variables. <br /> <br /> • Cada vegada que passa X, passa Y. Això és una llei determinista, però la política presenta més aviat<br /> <br /> • Lleis probabilístiques: és una llei científica menys rígida. Cada vegada que passa X, algunes vegades passa Y. De manera que potser es pot calcular la probabilitat que passi Y. <br /> <br /> Això fa que les ciències socials no puguin predir el futur: no tenen lleis deterministes. Les prediccions només poden ser probabilístiques. De fet, en ciències socials i política es parla poc de lleis. Tota llei té excepcions, especialment en les ciències socials. <br /> <br /> Les lleis s’han de contrastar constantment. <br /> <br /> Les lleis, com les correlacions, no són explicacions. Simplement indiquen que dues o més variables es donen juntes, però no expliquen perquè. Per intentar explicar, cal recórrer a les teories i les hipòtesis. <br /> <br /> <br /> Una teoria és una generalització o un conjunt de generalitzacions que intenten explicar, i potser predir, relacions entre variables. La política no té teories parsimonioses (que ho expliquen tot de manera molt clara), sinó més aviat teories d’abast mitjà: expliquen categories o fragments específics de la realitat política (no tot). <br /> <br /> Les teories estan més fundades en la realitat que les hipòtesis (que encara han de ser comprovades). Tota teoria estan encara en procés de comprovació, són provisionals.<br /> <br /> <br /> Per fer que les teories puguin ser comprovades constantment, cal dividir-les en hipòtesis i comprovar aquestes. <br /> <br /> Una hipòtesi és un supòsit que cal comprovar amb les dades de la realitat. Pot ser que sigui simplement una afirmació descriptiva (no suggereix cap explicació de perquè estan passant els fenòmens que ens interessen), no explicativa.<br /> <br /> Les hipòtesis explicatives formulen una relació causa-efecte entre variables dependents i independents que es pot comprovar empíricament. <br /> <br /> <br /> <br /> En política també es parla de models. Un model és una representació simplificada de la realitat. Permeten comprendre algun aspecte de la realitat simplificant-ne les seves característiques més importants. El seu propòsit no és representar perfectament la realitat, sinó ajudar a entendre-la comparant-la amb un patró. <br /> <br /> També es parla de tipus ideals (Weber): un model d’un fenomen social o polític que descriu les seves característiques principals. <br /> Els models també poden ser analogies: es compara un fenomen polític amb altres. <br /> <br /> Altres models són simples diagrames. <br /> <br /> De totes maneres, un model no és una teoria explicativa. El model descriu la realitat i la teoria explica com funciona. <br /> <br /> <br /> <br /> També parlem de paradigmes, en dos sentits: com a representació perfecta d’un fenomen particular i com a forma particular d’investigació intel•lectual. <br /> <br /> <br /> <br /> Ciència política quantitativa i qualitativa<br /> <br /> <br /> La ciència política ofereix dos enfocaments bàsics per investigar la relació entre les variables: el quantitatiu i el qualitatiu<br /> <br /> <br /> La ciència política quantitativa es fa amb números i s’ocupa dels fenòmens que poden variar en graus o quantitats mesurables i quantificables. <br /> <br /> No sempre es pot estudiar la realitat política de manera estadística. <br /> <br /> <br /> <br /> La ciència política qualitativa descriu i analitza fets que no es poden entendre només amb l’estadística perquè requereixen ser sensible al context en què es desenvolupa la vida política d’un país donat. O sigui, que cal introduir dades que vénen de la història, la cultura i fins i tot la llengua d’un país per comprendre les seves institucions polítiques i els processos que s’hi desenvolupen. <br /> <br /> <br /> Són dos enfocaments complementaris i que depenen de la natura del problema que estiguem estudiant. De tota manera, en ambdós casos es fa servir el mètode científic.<br /> <br /> <br /> Les fal•làcies lògiques<br /> <br /> <br /> • Fal•làcia de composició: quan es pensa que el tot és igual a les part<br /> <br /> • Fal•làcia ecològica<br /> <br /> • Tautologia<br /> <br /> • Raonaments post hoc ergo propter hoc<br /> <br /> • Arguments a fortiori<br /> <br /> • Falsa analogia<br /> <br /> • Hipòtesis no falsables<br /> <br /> • Falsa inferència i <br /> <br /> • Reduccionisme<br /> <br /> <br /> <br /> La lògica de la comprovació d’hipòtesis<br /> <br /> <br /> Per comprovar una hipòtesis cal seguir cinc passos: <br /> <br /> 1. Definició dels termes clau<br /> <br /> 2. Identificació de les variables<br /> <br /> 3. Formulació de les expectatives de les hipòtesis<br /> <br /> 4. Recopilació i examen de dades<br /> <br /> 5. Conclusions a partir de les dades<br /> <br /> <br /> <br /> Inferència causal i raonament deductiu<br /> <br /> <br /> Normalment, extreure conclusions de les hipòtesis acostuma a ser un procés inductiu (va del particular al general). <br /> La major part de les hipòtesis en política es comproven de manera indirecta. Rarament responen a una sola causa, sinó que són multicausals. <br /> <br /> <br /> Per entendre la causalitat, cal distingir entre condició necessària i condició suficient. <br /> <br /> Una condició necessària és la que ha de ser present perquè un fenomen succeeixi; sense ella el fet no passa. <br /> <br /> Una condició suficient permet que el fet succeeixi: quan es dóna la condició suficient el fet ha de passar. <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Mon, 05 Nov 2007 20:49:31 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_3 http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducci%C3%B3_a_la_ci%C3%A8ncia_pol%C3%ADtica]] - UNED''' <br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pàgina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Wed, 24 Oct 2007 09:50:48 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducció a la ciència polí­tica]] - UNED''' <br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pàgina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Wed, 24 Oct 2007 09:47:34 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducció a la ciència polí­tica]] - UNED''' <br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pà gina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Wed, 24 Oct 2007 09:47:13 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducció a la ciència polí­tica]] - UNED''' <br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pà gina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Wed, 24 Oct 2007 09:46:59 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducció a la ciència política]] - UNED''' <br /> <br /> ''Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!''<br /> <br /> <br /> Podeu començar a editar el que vulgueu (millor no tocar aquesta pàgina i seguir el link)<br /> <br /> [http://es.wikipedia.org/wiki/Ayuda:C%C3%B3mo_se_edita_una_p%C3%A1gina Ajuda]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Wed, 24 Oct 2007 09:46:03 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Main_Page <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>== Espai col·laboratiu de Francesc Roma i Casanovas ==<br /> <br /> <br /> <br /> '''[[Introducció a la ciència política]] - UNED''' <br /> <br /> Benvinguts, entreu al vostre espai de treball!<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> ----<br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Tue, 23 Oct 2007 11:52:06 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Main_Page http://72.14.177.54/francescroma/Introducci%C3%B3_a_la_ci%C3%A8ncia_pol%C3%ADtica <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>[[Tema 1]]<br /> <br /> [[Tema 2]]<br /> <br /> [[Tema 3]]<br /> <br /> [[Tema 4]] <br /> <br /> [[Tema 5]]<br /> <br /> [[Tema 6]]<br /> <br /> [[Tema 7]]<br /> <br /> [[Tema 8]]<br /> <br /> [[Tema 9]]<br /> <br /> [[Tema 10]]<br /> <br /> [[Tema 11]]<br /> <br /> [[Tema 12]]<br /> <br /> [[Tema 13]]<br /> <br /> [[Tema 14]]<br /> <br /> [[Tema 15]]<br /> <br /> [[Tema 16]]<br /> <br /> [[Tema 17]]<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Tue, 23 Oct 2007 11:51:27 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Introducci%C3%B3_a_la_ci%C3%A8ncia_pol%C3%ADtica http://72.14.177.54/francescroma/Tema_1 <p>Froma:&#32;</p> <hr /> <div>'''Tema 1 – Els grans temes de la ciència política '''<br /> <br /> <br /> 1 – Què és la política?<br /> <br /> Procés pel qual les comunitats persegueixen objectius col•lectius i aborden els seus conflictes en el marc d’una estructura de regles, procediments i institucions, amb l’objectiu d’assolir solucions i adoptar decisions aplicables per l’autoritat estatal. <br /> <br /> Objectius bàsics: seguretat física i benestar material. <br /> Abordar el conflicte no vol dir solucionar-lo<br /> <br /> <br /> 2 – Democràcia i dictadura<br /> <br /> Existeixen dos grans règims polítics: la dictadura i la democràcia<br /> <br /> Dictadura<br /> <br /> L’estat se situa per sobre dels individus i reprimeix les resistències de la societat. <br /> Ha tingut formes diverses: monarquia tradicional, dictadura d’un sol partit, governs militars, teocràcia (dictadura dirigida per autoritats religioses).<br /> <br /> Democràcia<br /> <br /> S’estudia als temes 8-9-10<br /> <br /> Entre dictadura i democràcia es troben tot un seguit de règims híbrids o mixtos. <br /> Es diferències segons com fan front als conflictes: per a la democràcia els objectius col•lectius els fixa la comunitat tenint en compte la lliure expressió pública i la lliure actuació dels partits polítics i grups d’interès. En canvi, en les dictadures són els dictadors qui defineixen els objectius i no hi ha mecanismes que obliguin a tenir en compte l’opinió pública o els grups de l’oposició. <br /> <br /> Els dictadors no són permeables a les demandes dels ciutadans ni responsables davant d’ells. <br /> <br /> Mentre les democràcies afronten els conflictes de manera directa i accepten rendir comptes a la ciutadania, les dictadures ho fan de manera encoberta i priven a la població d’informació fiable i no li rendeixen comptes. <br /> <br /> Ambdues fan servir la negociació i la coerció en els processos polítics, però la democràcia tendeix més a fer servir la primera i les dictadures, la segona. <br /> <br /> Quant als mecanismes polítics, la dictadura no acostuma a utilitzar mecanismes que passin pels partits polítics o els grups d’interessos (organitzacions intermèdies). En les dictadures, quan hi ha partits o grups d’interès, tendeixen a ser instruments de dominació del poble. En canvi, en la democràcia, faciliten la participació política. <br /> Pel que fa a cultura política, les dictadures no fan eleccions competitives i rarament donen informació sobre l’opinió pública.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> 3 – Les fonts del conflicte polític<br /> <br /> Hi ha 5 fonts potencials de conflicte polític: el poder, els recursos, les característiques sociodemogràfiques i culturals, les idees i els valors. <br /> <br /> El poder<br /> <br /> Hi ha dues maneres d’exercir el poder (tema 5): la influència i la dominació. <br /> Les democràcies utilitzen més la influència mentre que les dictadures aposten per la dominació. Però en tots dos règims es poden trobar moments i mostres d’ambdues maners d’exercir el poder. <br /> <br /> Els recursos<br /> <br /> La dictadura tendeix a reduir les llibertats de les empreses privades. <br /> <br /> Les característiques sociodemogràfiques, ètniques i culturals<br /> <br /> Influeixen en el comportament polític quan es transformen en identitats. <br /> <br /> A diferència de les dictadures, les democràcies aborden aquestes conflictes mitjançant les regles bàsiques del procés democràtic (eleccions, negociació política i el dret a organitzar grups d’interès).<br /> <br /> • Classe: posició econòmica d’un individu o grup en la societat: enfocament subjectiu/enfocament objectiu. Es diu que la democràcia apareix quan la classe mitjana és important. <br /> <br /> • Ètnia: cal no confondreu amb raça. Es tracta d’una forma d’identitat socialment construïda. <br /> <br /> • Religió<br /> • Sexe (orgànic: mascle o femella) i gènere (diferències culturals entre homes i dones i les pautes culturals associades a cadascun d’aquests). <br /> <br /> • Edat: la identitat generacional és subjectiva, depèn del que s’hagi viscut al llarg de la vida. Hi ha qui diu que la gent que té la mateixa edat té tendències semblants perquè ha viscut les mateixes situacions socials i polítiques. <br /> <br /> o Distingir entre fractures socials creuades i fractures socials polaritzades (pàg. 13-14)<br /> <br /> <br /> <br /> Les idees<br /> <br /> Una ideologia és un conjunt coherent d’idees i orientacions que defineixen com ha de ser la relació entre l’estat i la societat, a més d’establir els objectius principals que la comunitat ha de perseguir mitjançant l’acció política. <br /> <br /> • Ideologia democraticoliberal: posa l’accent en la llibertat de l’individu, per això es limiten els poders de l’estat. És el cas dels Estat Units<br /> <br /> • Ideologia socialdemòcrata: posa èmfasi en el benestar col•lectiu de la societat en conjunt. Vol assegurar un nivell mínim de benestar econòmic a tots els membres de la societat. Per fer-ho, augmenta els poders de l’estat i limita la llibertat de les empreses privades (proporcionant a la població prestacions com educació, sanitat, assegurança de desocupació...). És el cas dels països de l’Europa Occidental. <br /> <br /> • Socialisme: l’economia de lliure empresa és dolenta per al bé comú. El poble ha de controlar les empreses. Per a Marx no calia estat, per als comunistes soviètics el partit monopolitzava l’estat i representava el poble. <br /> <br /> • Feixisme: es caracteritza per un nacionalisme agressiu, enquadrament de la societat mitjançant organitzacions jeràrquiques i disiciplinades i la presència d’un estat fortament militaritzat. En alguns casos, apareix el racisme. <br /> <br /> • Feminisme: “el que és personal, és polític”. Es denuncia la invisibilitat de la dona en la política. L’estat no és neutral sinó que les lleis tenen impactes diferents sobre homes i dones.<br /> <br /> <br /> <br /> Cal distingir l’espectre esquerra-dreta (pàg. 16). <br /> <br /> Els valors<br /> <br /> Són idees, principis o qualitats d’ordre moral que les persones mantenen i als quals ajusten els seus comportaments: llibertat, justícia, igualtat, ordre, comunitat...<br /> <br /> Alguns valors serveixen per invocar la democràcia i altres la dictadura. La democràcia s’associa a la llibertat i la dictadura, a l’ordre. <br /> <br /> Moltes vegades els valors es relacionen amb la religió.<br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> <br /> .</div> Tue, 23 Oct 2007 11:49:37 GMT Froma http://72.14.177.54/francescroma/Talk:Tema_1