Editing Talk:Mètodes i tècniques

== PROPOSO ESCRIURE LES APORTACIONS JUST A SOBRE DE LES ANTERIORS ==
Hola Francesc:

Aquesta és una proposta d'estructura del document. Hi he posat les diferents seccions (Introducció, tema, conclusions, etc...). Dintre de cada secció i he posat els temes que crec que caldria tractar, extrets del text del curs (Bloc 2). Penso que els continguts de cada part els  podriem anar fent a aprtir del material que tu ja has fet, més el nou que poguem recopilar. Al final  també  t'hi incloc algunes cites que he recollit, navegant per aquí i per allà, amb les corresponents adreces.

L'esquema seria el següent (si et sembla bé)

'''Introducció''' (podria ser un sol capítol si l'ajuntessim amb el  següent "Investigació")

Exposició bàsica del problema en el que s’explica que des d’ambdues perspectives es busca el mateix, el coneixement. També que el procés d’investigació és essencialment el mateix però que en un punt determinat del procés, ambdues corrents es ‘separen’ no per a seguir camins diferenciats sinó paral.lels.

'''Investigació'''

Revisió documental, primera fase del procés
Tres etapes: consulta documental, contrast de la informació i anàlisi històrica del problema (Amador, 1998). 
Fonts de documentació primàries (textos complets i originals) i fonts de documentació secundàries (seleccionen, referencien i/o resumeixen la informació primària).

1) Identificació i delimitació del problema 
2) Valoració del problema 
3) Formulació del problema 
... condicionaran la formulació de les finalitats i els objectius del disseny, i viceversa, la conceptualització i plantejament condicionen la seva pròpia interpretació.

Tipus d’objectius d'una investigació: explicar, descriure, relacionar, comprendre, solucionar problemes pràctics 

Formulació de la hipòtesi: inductiva–sorgeix de l'observació de la realitat– i deductiva –sorgeix de la teoria. 

La hipòtesi fa referència a la relació entre variables en forma condicional, proposicional o nul.la.

Selecció de mostra: primer punt en el que es diferencien les metodologies quantitativa i qualitativa.
Tipus de mostra en I. Quantitativa: representativitat, permet generalitzar resultats, i mida, garanteixi la representativitat

'''El conflicte metodològic'''

Quantitativa: paradigma positivista,  mètodes propis els de les ciències fisiconaturals.
Dues qualitats essencials: la validesa i la fiabilitat (objectivitat també)
l'anàlisi de dades se sol fer mitjançant procediments estadístics

Qualitativa: comprensió i interpretació èmica dels fenòmens humans (ciència ideogràfica); recerca de significat i de sentit que confereixen els mateixos agents als fets
Mètodes : etnografia (comprendre), estudi de cas (comprendre, prendre decisions), investigació-acció (transformar, canviar, millorar)
No hi ha un únic model d'investigació vàlid, ja que les investigacions qualitatives són flexibles per a adaptar-se a l'escenari.
En els nous i potents escenaris d'investigació en xarxa, cal resoldre l'interrogant següent: on comença i on acaba l'escenari empíric de la meva investigació? 

En investigació qualitativa:
La validesa interna es converteix en credibilitat
La validesa externa es converteix en transferibilitat
La fiabilitat es converteix en el criteri de dependència (caràcter de vinculació dels resultats a un context)

'''Conclusions'''

L'elecció del mètode és fonamental
El mètode es constitueix a partir de la realitat objecte d'estudi i dels objectius plantejats, la qüestió fonamental del mètode són els objectius perseguits
No hi ha mètode vàlid per se, l'investigador haurà d'examinar rigorosament quin mètode d'investigació és més pertinent desenvolupar en cada situació i, moltes vegades, es veurà forçat a combinar aquests mètodes.
Són els objectius plantejats els que han de ser coherents amb la metodologia 

== CITES INTERESSANTS ==

METODOLOGÍAS DE INVESTIGACIÓN. MODELO PARA EL DISEÑO DE UNA INVESTIGACIÓN EDUCATIVA
Dr. Pere Marquès Graells, 1996  (última revisión:  23/05/06  )
Departamento de Pedagogía Aplicada, Facultad de Educación, UAB
http://dewey.uab.es/pmarques/edusoft.htm

cites: 

tal procedimiento es relativo según cada momento histórico e incluso según la naturaleza del conocimiento que se trata de lograr (SARRAMONA, 1991).

A veces las investigaciones se sitúan en paradigmas mixtos, son multiparadigmáticas. En esta línea está el "paradigma emergente" (Guba)
 Como indica (DEL RINCÓN et altri, 1995:26), "en Ciencias Sociales la diversidad metodológica posibilita el estudio de la realidad social desde diversas ópticas, ya que ninguna perspectiva metodol´gica por si sola responde totalmente a las preguntas que pueden formularse en el conexto social"

La investigación experimental en Tecnología Educativa pretende establecer relaciones causales entre una o más variables independientes y una o más variables dependientes. Algunas de las variables más utilizadas en estas investigaciones son:

- variables independientes : características de los medios (tipos, atributos, sistemas simbólicos...), características de los estudiantes (conocimientos previos, intereses...), métodos de enseñanza, organización...

- variables dependientes: resultados, procesamiento cognitivo, relación coste-eficacia, igualdad de acceso a la educación...

- variables intermedias o intervinientes: que pueden influir sobre las dependientes a través de las independientes

'''Hacia la construcción de una metodología para el estudio de las `Comunidades Virtuales´. Una propuesta emergente

Por: Edgar Gómez Cruz
Para citar este artículo: Gómez Cruz, Edgar, 2002, "Hacia la construcción de una metodología para el estudio de las `Comunidades Virtuales´. Una propuesta emergente". 

<http://www.cibersociedad.net/archivo/articulo.php?art=21> 

cites:

en la investigación sobre comunicación los objetos de estudio se mueven más rápido de lo que lo hacen las personas dedicadas a estudiarlos (cfr. Fuentes 1987).

lo que señala Lourdes Arizpe como limitante de la ciencia social empírica, ya que "sus instrumentos están adaptados a los temas ya estudiados anteriormente, lo que hace difícil el abordar nuevos temas" (Arizpe 1995: 82)

En los estudios sobre comunicación nos encontramos demasiado a menudo con que las elecciones metodológicas se han hecho mucho antes de determinar los objetivos y fines de la investigación, por lo que las metodologías se convierten en soluciones en busca de problemas (Jensen 1993:15)

El mundo de la investigación académica no ha conseguido ponerse al día de los "cómos", los "qués" y los "porqués" de la sociedad y la economía basadas en Internet, con una adecuada producción de estudios empíricos. Aprovechando este relativo vacío de investigaciones fiables, la ideología y el chismorreo han sesgado nuestra comprensión de esta dimensión fundamental de nuestras vidas, como suele ocurrir en los períodos de rápidos cambios sociales. (Castells 2001: 17)

"la investigación de los sistemas de comunicación mediada por computadora refleja una variedad de paradigmas de diversas disciplinas, distinciones tecnológicas y acercamientos de evaluación" (Rice en Jones 1999: XI)

Sin embargo, parece ser (acorde con la investigación en general) que se tiende a establecer metodologías compuestas (o trianguladas, como se ha dado en llamarlas),

... una triangulación:

Puede estimular usos ingeniosos de métodos de investigación conocidos, pudiendo ayudar así a develar dimensiones inesperadas del área de investigación (Jankowski y Wester 1993: 79).

Fins aquí per avui. Potser caldria confirmar això de l'entrega pel  dia 10 (jo creia que sí)

__________________________________


Poques vacances, espero que bones!

Fes els canvis que vulguis, que no ens barallarem!

Aquests dies he tingut un dubte: oi que no hem d'entregar res el dia 10?
Aquesta data és només orientativa, entenc. 
De tota manera crec que anem bé.


-----
Collons, Francesc, quanta feina que has fet! Volia aprofitar que he arribat abans del previst (no pensava connectar-me fins demà) per a passar-te les idees que he anat tenint aquests dies (feia vacances però el 'coco' seguia a cent per hora!). Si ja ho tens gairebé tot fet!

Ara mateix (9 del vespre) tampoc podré aportar més que visions generals sobre el que acabo de llegir. Si de cas, demà intentaré posar-hi més 'estructura' (a les meves opinions, em refereixo). En tot cas el que sí que et vull comentar és que aquest text introductori (que està  fantàstic i et felicito) caldria potser orientar-lo més cap a "l'investigació" que cap a la "ciència" en general, no penses? Si t'hi fixes t'estàs una bona estona parlant de ciència i, en un moment donat, apareix el terme "investigació" sense saber-se gaire d'on surt.

També penso que valdria la pena focalitzar que ambdues formes d'aproximació busquen un mateix objectiu: "saber". Ho dic perquè  en els textos del curs hi havia una nomenclatura específica per a descriure com cada metodologia aproximava els conceptes "veracitat", "aplicabilitat", "fiabilitat",  etc. En la forma que ho he entès plantejat sembla que quantitatius i qualitatius busquen coses diferents, i jo crec que no busquen coses diferents sinó que ho busquen de diferent manera.

En fi, però ara que ja estic reincorporat seguim discutint-ho. No gaire, però, que els terminis se'ns tiren a sobre, eh?

Tornem-hi!

OK BONES FESTES!

----
Osti tu, havia sortit bé i no me n'havia adonat! (em faltava el "copiar-pegar")

Aqui el tens. No sé què faig malament, entro això que hi ha aquí baix i després  en el text apareix [triangulació]. Fins aquí tot Ok però quan guardo els canvis m'apareix igual en la pàgina, [triangulació] sense linkar ni res. En tot cas és aquesta adreça (sense el "triangulació"):

[http://www.uv.es/RELIEVE/v12n2/RELIEVEv12n2_6.htm triangulació]

Per cert que jo demà marxo de vacances i estaré uns dies sense connectar-me (fins dissabte o diumenge). Ho dic perquè no t'extranyis de no rebre resposta. M'emporto el portàtil per anar fent lectures però no tindré ni cobertura de mòbil. Si puc demà al matí encara em connectaré un momentet, però si no, fins llavors

Pots penjar-lo com un link (la quarta icona de dalt, la de la vola del món). Entre claudators t'escriurà l'adreça i on diu link title li poses el text que vulguis que surti (si mires aquest text en edició ho veuràs clar) [http://www.example.com link title]

----
Hola Francesc:

He trobat un article interessant sobre triangulació en investigació. Hi ha un capítol de l'article on es discuteix sobre paradigmes. Me l'he descarregat en pdf. Com el puc carregar aqui? Si no te l'envio al  teu mail.

Em sembla bé el que comentes i la forma com ho has refet. Probablement també valdria la pena fer algun comentari sobre com es "disfressa" de vegades l'orientació d'algun treball per a restar-ne fredor o massa proximitat, segons el cas. Òbviament caldria exposar-ho també de forma "diplomàtica". Intentaré també fer una mica de recerca a Internet amb els contactes que ens dona en David en els textos del Bloc. M'agradaria trobar un parell "d'integristes" de cada una de les orientacions (suposo, però, que deu ser difícil) a veure què diuen, o com es defensen.

Per cert, no se m'havia acudit que afegint "a sobre" el  seguiment és molt més àgil. Malgrat els anys que fa que uso ordinadors i Internet encara sóc novato en algunes (moltes) coses!
____________
què et sembla?

Trobo interessant el que planteges: n'he passat una part a l'article. 
Trobo que encara podríem incloure una altra part del que dius a l'article, però potser dient-ho d'una altra manera: 

Com podríem dir això més finament?

"(...) si un treball d'investigació va destinat a polítics o a institucions de gestió pública (organismes oficials, nacionals, europeus, etc.) aquest té sempre una tendència marcadament quantitativa. Si, en canvi, la investigació va destinada al públic més general, per exemple per a ser publicada en un diari, una revista especialitzada o similars, llavors el seu tall és marcadament qualitatiu, per a aconseguir més 'proximitat' amb el lector, humanitzant el treball a partir de l'anàlisi de casos reals."


Potser podríem dir:

Tal com ja planteja Marquès (1996), hi ha la tendència, sobretot en determinats contextos socials, a preferir els resultats de la investigació quantitativa. Sense tenir-ne cap prova concloent, creien que si un treball d'investigació va destinat a polítics o a institucions de gestió pública, tendeix  a tenir una tendència marcadament quantitativa. Si, en canvi, la investigació va destinada al públic més general, el seu tall és marcadament qualitatiu, per a aconseguir més 'proximitat' amb el lector, humanitzant el treball a partir de l'anàlisi de casos reals.





----
Bé Francesc, et faig l'aportació aquí,  a "Discussion" perquè el que vull comentar aporta poc a les definicions que tu ja has anat localitzant. El comentari és el següent: se suposa que la decisió entre una metodologia d'investigació o una altra, o la combinació d'ambdues en la proporció adient, s'hauria de fer en funció del mateix objectiu de la investigació. Per objectiu no em refereixo només a l'objecte d'investigació sinó tambe a la finalitat primera de la recerca (suport a una tesi, comprensió d'un fenòmen, etc.). En canvi, m'he trobat sovint, en els infomes que he consultat, que sembla que moltes vegades s'enfoca l'investigació en funció del públic que finalment l'ha de llegir. Per exemple si un treball d'investigació va destinat a polítics o a institucions de gestió pública (organismes oficials, nacionals, europeus, etc.) aquest té sempre una tendència marcadament quantitativa. Si, en canvi, la investigació va destinada al públic més general, per exemple per a ser publicada en un diari, una revista especialitzada o similars, llavors el seu tall és marcadament qualitatiu, per a aconseguir més 'proximitat' amb el lector, humanitzant el treball a partir de l'anàlisi de casos reals. Això no treu que uns i altres, de vegades, intentin 'dissimular' una mica aquesta tendència introduint-hi altres elements per a afegir-hi color.

El cas és fins a quin punt et sembla que això pot desvirtuar el resultat final de l'investigació, si un dels seus objectius principals,  segons el text del mòdul, és la  '''credibilitat''' ( o la '''transferibilitat''' en l'orientació qualitativa).



----

Hola Francesc:

T'acabo d'escriure un missatge ben llarg i no l'he sabut salvar! Només et saludava i felicitava pel Wiki, però també et preguntava algunes coses. En l'enunciat de l'activitat deia que s'havia de fer un assaig individual, però ens han establert aquestes parelles. Com va la  cosa, és individual l'assaig o es per parelles?

També que sàpigues que d'aquí a Dimecres que ve em connectaré al Wiki diariament, així podem anar fent feina, ok?

Fins aviat,

Enric
----

Jo entenc que el treball és en equip (parelles), però ara que ho dius, no ho tinc clar. 
Et sembla de treballar amb el wiki? Si és així, li podem dir al David, per si hi vol posar el nas. 
Aniré introduint algunes coses en els propers dies.
Francesc 

___________

Si, li podem comentar a en David. De fet ell en un dels seus missatges ens proposava inscriure'ns en un lloc. Jo hho he fet però després d'inscriure'm se m'ha tallat la comunicació.

Treballem aquí que penso que serà  més còmode. En David deia que no hi ha  problemes perquè muntem el Wiki on ens sembli.

Seguim

Enric


-----
'''Som hi'''

----
______________

Bé Francesc, aquesta és la primera intervenció amb "cara i ulls" després de tota la qüestió tècnica. Així i tot els comentaris que puc fer són encara molt bàsics i elementals. Ja m'he llegit el text tres vegades (me n'he fet un resum, si vols te'l passo en pdf, fa 24 pàgines enlloc de 46). En aquests moments, però, el planteig que faig de l'activitat (l'assaig) no deixa de ser un resum del que he llegit. És a dir que no crec tenir encara suficient criteri per a fer poca cosa més que resumir les diferents aproximacions i teories que s'exposen en el Bloc 2 en qüestió.

De tota manera, t'haig de dir també, que en l'altra assignatura que faig d'investigació (no recordo si també hi ets) ens fan analitzar informes d'investigació sobre diversos temes. Tot i que en Julio (el consultor) ens insta a escollir-ne un i analitzar-lo a fons, jo sempre començo per una lectura ràpida de tots. Això, fins ara, m'ha anat molt bé, per exemple per a començar a distingir bé entre investigació quantitativa i qualitativa. L'altra cosa que he començat a observar és tota la sèrie de matisos, la combinació de tècniques i metodologies que es donen en el camp de l'e-research, al mateix temps que les 'mentides' que es fan a si mateixos els investigadors. Per exemple, informes de tall absolutament quantitatiu que intenten 'disfressar' la fredor de les xifres amb elements més personals, anecdòtics, etc. I viceversa, treballs qualitatius que intenten 'disfressar-se' de rigor afegint algunes xifres estadístiques.

Aquest és un dubte important que tinc ara  mateix: quin sentit té (creus que té) un estudi de cas fet sobre un grup de 30 persones i que inclogui estadística (% sobre diferents ítems) i que encara, després, en les conclusions estigui dient "Es demostra que la població ...." Osti tu, 30 persones són "la població"?

Tu ja tens ja experiència com a investigador, no? T'has trobat situacions d'aquestes?

Enric

----
El tema d'un estudi sobre 30 casos fent estadístiques, si realment és així, és més que lamentable. Ara bé, sospito (vull sospitar) que és un estudi qualitatiu. 
Això em porta a un punt important, el de la representativitat: 

- un estudi qualitatiu només pretén conèixer la realitat dels casos estudiats (en aquest cas 30)

- Els estudis quantitatius volen extrapolar les seves dades a la resta de la població (aquí cal distingir entre mostra i població). 

Suposo que no et servirà de consol, però aquesta setmana passada vaig estar en un congrés "nacional" on es va presentar un estudi fet a partir de 70 respostes/persones tretes d'una enquesta penjada a internet. Realment és prendre-li el pèl al personal!!!!


_____________